Información
Equipo Nizkor
        Tienda | Donaciones online
Derechos | Equipo Nizkor       

28des15


L'escultura «Solidaritat» clou l'Any Neus Català


Els Guiamets (el Priorat), poble natal i on resideix actualment Neus Català, va posar punt i final aquest diumenge a l'any dedicat al reconeixement d'aquesta lluitadora contra les dictadures i supervivent dels camps de concentració nazis en ocasió del centenari del seu naixement. En aquest acte final de l'Any Neus Català es va inaugurar l'escultura Solidaritat, una obra de Ció Abellí que representa una cadena de mans que vol ser un monument a la lluita i a la solidaritat que permeten travessar murs impossibles.

L'acte va incloure el el visionat d'un vídeo commemoratiu realitzat per l'Institut Català de les Dones, en què amb vuit minuts, s'homenatja Català mitjançant imatges seves. L'alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, ha destacat que Català "no és cap persona extraordinària", però "ha viscut coses extraordinàries" i les ha viscut pels seus "anhels de justícia social o la lluita contra el feixisme".

Mans universals en senyal de solidaritat

L'alcalde, que va presidir l'acte ja que l'homenatjada -l'única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück- no hi va poder assistir a causa del mal temps, va assegurar que l'escultura de les "mans entrellaçades" que sorgeixen d'un cep busquen "la complicitat amb el Priorat". De fet, l'escultora va remarcar que l'obra vol simbolitzar la "solidaritat". "No és que siguin les mans de la Neus Català, sinó que són mans universals", ha detallat l'alcalde dels Guiamets. En el moment d'inaugurar l'escultura Abellí ha demanat als assistents que es donessin les mans per visualitzar aquesta solidaritat. Està previst que Neus Català visiti l'escultura quan el temps millori. El Consell Comarcal del Priorat ja li va rendir homenatge el passat mes de juny.

Un cop finalitzat l'any Neus Català, Perelló ha assegurat que es continuaran celebrant actes que giraran "al voltant del que ella representa" més que no pas amb la seva figura. "No ho centrarem tant en ella perquè segurament fins i tot ella s'enfadaria si veiés que tot gira al voltant de la seva persona", ha dit fent broma Perelló, que ha dit que les properes actuacions tractaran els valors que Català ha defensat.

Reconeixements a l'any Neus Català

L'any Neus Català ha comptat amb diversos actes d'homenatge col·lectiu a la supervivent dels camps d'extermini nazi Neus Català impulsat per la Generalitat de Catalunya amb motiu del seu centenari. El programa, coordinat per l'Institut Català de les Dones amb l'objectiu de preservar el llegat de l'activista, divulgar el coneixement i reforçar la idea de les dones com a lluitadores per al pau al món, ha coincidit amb el 70è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya), on va estar internada durant la Segona Guerra Mundial.

Català va rebre el 9 de març la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d'extermini nazis i la defensa dels drets humans. Altres iniciatives destacades d'aquesta commemoració han estat el lliurament de la Medalla Centenària per part del Departament de Benestar Social i Família, i la presentació d'una adaptació teatral de la biografia de Neus Català Un cel de plom, de Carme Martí, en el marc del Festival Grec. També se li va retre homenatge en un acte oficial del 70è aniversari de l'alliberament dels camps, que es va celebrar a Ravensbrück. A mes, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya han organitzat xerrades amb l'Amical de Ravensbrück i l'Ajuntament dels Guiamets ha tingut tot l'any un espai dedicat a Neus Català. A més, el president de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar la lluita de Neus Català un "referent per a Catalunya i la humanitat".

En els actes de l'Any Neus Català hi han participat nombroses entitats, institucions i persones a títol individual. Van formar part de la comissió inicial l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, l'Associació Art Plural, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l'Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l'Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions i la Secretaria General del Departament de la Presidència.

La vida de Neus Català

Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets. El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Dos anys més tard va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França va col·laborar en activitats de la Resistència i l'any 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. L'any següent va ser deportada a Ravensbrück, a 90 quilòmetres de Berlín, conegut com el camp de les dones perquè entre 1939 i 1945 hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92.000 persones. Posteriorment va ser enviada al camp de Flossenburg. Després de 15 mesos, Neus Català va ser alliberada per l'Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945.

En ser alliberada va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015).

[Font: Nació digital, Barcelona, 28des15]

Tienda Donaciones Radio Nizkor

DDHH en España
small logoThis document has been published on 29Dec15 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes.