Información
Equipo Nizkor
        Tienda | Donaciones online
Derechos | Equipo Nizkor       

13gen16


Carles Rahola, l'únic escriptor català executat pel règim franquista


Dia 8 de febrer de 1938. Carles Rahola, un ferm defensor de la llibertat, la fraternitat i la pau republicanes, publica l'article "Refugis i jardins" a L'Autonomista, sense saber que aquestes paraules seran una de les proves que justificaran el seu assassinat poc més d'un any després. El 15 de març de 1939, sense dilació, l'humanista gironí és afusellat pel règim franquista, convertint-lo en una figura icònica de la lluita per la pau i per uns valors que avui ressonen, més que mai, al cor de la ciutat i de la societat catalana.

Intel·lectual incansable, Carles Rahola (1881-1939) va ser escriptor, editor, periodista, historiador, polític i un dels prohoms més destacats de la societat gironina i catalana de l'època. Nascut a Cadaqués i instal·lat a Girona des dels tres anys, va ser el petit de cinc germans. La dèria per la lletra li ve de família, gairebé per raons físiques: el seu pare era el propietari d'una impremta on s'edità, justament, el diari republicà federal L'Autonomista, on un jove Rahola va començar a publicar els seus primers articles.

De ploma hàbil, de seguida va involucrar-se en la vida literària de Girona, fent grup amb altres joves intel·lectuals com Xavier Monsalvatge, Prudenci Bertrana o Miquel de Palol. D'idees polítiques fermes -malgrat que mai no va militar en cap partit polític-, el 1932 es va convertir en el delegat de la Generalitat a les comarques gironines, esdevenint-ne el representant del govern català. Sempre vinculat a la ciutat i al paisatge urbà i humà que se'n derivava, els primers dies de l'any 1938, amb la guerra en un punt ja força avançat, va voler escriure sobre el refugi que l'Ajuntament construïa al Jardí de la Infància.

Contra l'opressió dels "invasors dels Pobles d'Ibèria"

Aquest article, un dels pocs que va escriure durant la guerra, va passar a formar part del plec d'acusacions que, després d'un judici sumaríssim i sense la més mínima garantia democràtica, el va dur a la mort amb 58 anys, just un mes i onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La sentència del Consell de Guerra assenyalà que fou "uno de los más destacados separatistas de Gerona", autor d'articles literaris, històrics i polítics "en los que alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia". La seva mort va ser l'única d'un escriptor català feta pel règim franquista a causa d'allò que va escriure.

"Refugis i jardins" parlava de la quotidianitat d'una ciutat que es veia sotragada per la guerra. "Anys enrere, l'ajuntament construí un petit Jardí per a la Infància en un lloc escaient de la ciutat", començava l'article, "una nota plàcida, digna d'ésser recollida per un poeta com l'autor dels Miserables...". L'escriptor es pregunta per què el jardinet ha desaparegut i ara és destina "a inajornables necessitats de guerra" que construeixen llocs on "la població civil podrà refugiar-se, com si fóssim en els temps de les cavernes, contra el perill de bombardeig dels qui, en llur follia de sang i destrucció, atempten contra les nostres llibertats i contra la independència de la pàtria que no pot morir".

La fi de l'article acaba de reblar aquesta idea de civilitat i pacifisme, un detonant massa poderós per a les ments més intolerants de l'època. Rahola sostenia que, un cop acabada la guerra, tornarien a regnar "a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recordarà de tant en tant aquesta nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar mai més". La realitat, com és tristament sabut, va ser una altra. Però Rahola no va deixar mai de defensar els valors del respecte i de la tolerància, convertint-se després de la seva mort en un dels intel·lectuals catalans de referència del segle XX.

Girona, massacrada per cinc bombardeigs

Poc temps després d'haver escrit Refugis i jardins, com si fos un adveniment macabre, Girona va patir els bombardejos de l'aviació feixista, formada per avions italians Savoia-Marchetti SM79 "esparver" i alemanys HeinKel He-111 de la Legió Còndor, els dies 20 d'abril de 1938 i 27, 28, 29 de gener i 1 de febrer de 1939. Les accions van tenir el balanç de 58 morts, de més d'un centenar de ferits i de més de 120 edificacions afectades per les bombes i la metralla.

Ara, en ple 2015, les paraules que van costar la vida a Carles Rahola tornen a ser de plena actualitat, però no pas per la necessitat de no oblidar aquella gran lliçó sobre la llibertat i la construcció d'uns valors, sinó perquè han servit per demonitzar el president Carles Puigdemont, traient-les de context després que les utilitzés el 2013 en un acte d'homenatge celebrat a Girona. La investidura, però, també ha coincidit amb l'aniversari de la posada en funcionament de la Biblioteca que porta el seu nom a Girona, amb més de 370.500 visitants en un sol any. Una demostració de la vivesa d'uns valors de pau i de civilitat que cal preservar.

[Font: Per Esteve Platada, Nació digital, Barcelona, 13gen16]

Tienda Donaciones Radio Nizkor

DDHH en España
small logoThis document has been published on 15Jan16 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes.